Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

“EL MAJOR 9”


La Rosa va sortir de casa embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.
La primavera es presentava humida i freda, l’hivern havia estat llarg. Era un d’aquells matins que quan treus el nas al portal et penedeixes d’haver-te llevat.
Es va encaminar a bon pas cap a la part cèntrica del poble, havia de fer uns encàrrecs i tenia pressa.
El vent li remenava els cabells i li feia plorar els ulls. A mig camí es va posar a ploure i no duia paraigua. Estava al costat d’un bar, el Major 9, i va decidir aixoplugar-se allí.
Al entrar va notar la calidesa i serenor d’aquell lloc, no hi havia estat mai i li va agradar aquella sensació.
A la taula del seu davant, assegut d’esquena a ella, un home llegia versos en veu baixa a una nena que se’l mirava embadalida.
Va mirar cap al carrer i a través dels vidres va veure que havia deixat de ploure. Va demanar el compte, va pagar i a l’alçar-se per marxar va sentir que la nena deia: –Mira avi, la senyora de la foto del llibre.
Amb un somriure discret va saludar i va seguir el seu pas embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.

M. N. Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada