Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

CARTA A LA MEVA AMIGA MARIA

Benvolguda Maria, Quines coses passen a la vida, la que t’he d’explicar, mai hagués pensat que em passaria a mi, a la meva edat. Tot un embolic!

Com bé saps, els meus fills, (i dic meus fills referint-me també a la meva jove) fa temps que van instal•lar-se a França, i com bé saps, em fan visites sovint i jo a ells, però des de fa cosa d’un any, com també saps perquè t’ho explico tot, “per això ets la meva millor amiga”, les visites per part seva es van distanciant cada cop més i son més curtes.

- Mama, la feina- diuen.

Ja saps que jo no acabava de creure-ho perquè veia, que alguna cosa, no era al seu a lloc.

En fi Maria, que es separen...

El Llorenç vol tornar a Calella, a casa, a viure amb mi. La Pepa es queda a França amb no se quina amiga què diu que té i que li ha buscat feina a un geriàtric.

Però aquest no és el cas, el cas és, què, com bé saps, jo tinc en Robert i esperava la propera visita dels meus fills per presentar-los-hi i abocar de passada, que viuríem junts, a Calella, a casa.

Jo que ja m’havia plantejat la vida amb en Robert, i ara... Quin mal de cap tant gros!

Res Maria, com pots veure, a totes les edats l’amor pot ser un mal de cap.

Parla amb el Paco i digues-ho aviat a la Mariona, que no et passi com a mi.

Ens veiem demà a la sortida de missa.

Una abraçada d’ós de la teva amoïnada amiga

Montserrat


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada