Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

LA BOIRA

La boira avança, engoleix la ciutat.

Els edificis desapareixen davant dels nostres ulls, els parcs han emmudit.

Els cotxes deixen sentir els rugir dels motors, mentre les seves llums intenten fer-se pas sense aconseguir anar més enllà d’un metre.

La vida pren un ritme tan lent, que esdevé inversemblant .

La boira envaeix els meus pulmons i em provoca una desagradable sensació d’ofec .

Les noticies informen que sols serà qüestió d’unes d’hores, que llargues se m’estan fent. La nit avui arriba abans.

A casa m’estan esperant, m’afanyo com puc, amb cura, perquè no veig un borrall. Amb prou feines trobo l’edifici on visc, entro al portal, encenc la llum i pujo a l’ascensor, obro la porta del pis, em venen a rebre amb un somriure que em fa tranquil•litzar i tornar a la realitat, agafo aire i me’n adono per fi, que puc respirar.



M. N. Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada