Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

TE AÑORO

La tarde cae y te añoro,
como te añoro al despuntar el día,
al igual que lo hago bien entrada la noche.

Es mi destino añorarte
porque amandote como te amo,
no podría ser de otro modo
aunque te tenga a mi lado.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TEMPS PER A TU

Procura treure temps per a tu, encara què, estiguis desbordada.
El temps que et dediquis a tu mateixa recompensarà a tota la familia.
Delega, demana ajuda. No t'has de sentir culpable si vols disposar d'uns
minuts per a estar sola, per fer alló que t'agradaria; per pensar, meditar, llegir,
caminar, un bany... qualsevol cosa que sigui sols per a tu i què hagis de
fer "SOLA", perquè, saps una cosa? Tots ho necessitem i podem fer-ho.
Sols cal creure-ho, ser valenta i fer-ho sense cap por.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

CATALÀ

He rebut això, i, tal com ho he rebut, ho copio: "Parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...... I tu? L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla. L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas. També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una televisió pública en català i... ni cas. Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i d'una nació. PASSA-HO"

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

ÚLTIM TROS
...Va dir en Joan. Tots van estar d’acord amb aquest comentari i van riure. Quan totes les tortuguetes van estar al mar ja s’havia fet de dia i la iaia Trini, en Joan i la Gemma es van acomiadar de les persones baixetes. Van pujar al vaixell i es van dirigir cap a casa, no sense abans dir els tres a l’hora fent adéu amb les mans:
- A reveure, l’any que bé tornarem!
- No us oblideu de portar-nos “xuxes” si us plau!
Els van dir els seus nous amics.
- Hi tant, no ens n’oblidarem pas! Ja hi podeu contar.
Va dir-los en Joan.
Un cop van perdre de vista l’illa, en Joan es va ficar dins del llit del seu camarot, estava molt cansat i es va adormir de seguida amb un somriure d’orella a orella.
La iaia Trini i la Gemma van tirar l’àncora i amb el moviment suau de les ones també es van adormir. Tots tres estaven molt satisfets. I dormint, van tenir uns somnis meravellosos després de la seva gran aventura.
                                                                                                                                                        
                                                                                                                                                     FI
M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

CINQUÈ TROS
...plomes semblants a les dels ocells que havien vist a la platja i uns collarets fets de les pedres del fons del llac.
- Què feu a la nostra illa?
Els van dir els desconeguts.
La iaia Trini es va presentar. És el primer que s’ha de fer quan coneixes algú i també a en Joan i la Gemma i els va explicar que anaven buscant una illa on poder veure tortugues.
Les persones baixetes eres els habitants de l’illa, quasi mai rebien visites i estaven molt contents de veure’ls.
- Aquí hi tenim quasi de tot i de tortugues no ens en manquen, és més, aquesta nit han de sortir dels seus ous les cries de tortuga. Si us voleu quedar amb nosaltres us les ensenyarem.
Els van dir amb molta amabilitat els nous coneguts.
En Joan, la iaia Trini i la Gemma estaven entusiasmats. No s’ho podien creure. Quina il•lusió veure com naixien les tortugues.
Van acceptar la invitació i tots plegats van fer un bon sopar i de postres van compartir les “xuxes” que encara els quedaven i aquelles persones baixetes que mai no n’havien menjat les van trobar d’allò més bones. És clar, és que les “xuxes” son molt bones.
A mitjanit es van dirigir tots cap a la platja i van veure com la sorra començava a bellugar. La iaia Trini, en Joan i la Gemma estaven molt nerviosos esperant el que s’imaginaven. De sobte per entremig de la sorra van anar apareixent uns capets petis, molt petits, amb els ullets tancats i unes closques també molt petites. Eren les tortugues que naixien. Tots estaven meravellats. Les tortuguetes es veien perfectament perquè era nit de lluna plena i la platja estava molt ben il•luminada, els estels brillaven intensament, semblava que ho feien expressament perquè les tortuguetes trobessin el camí cap a la mar.
Algunes tortuguetes es despistaven i en Joan i tots els que eren a la platja, les ajudaven a arribar a l’aigua agafant-les molt suaument per no fer-los mal.
- Quina nit més màgica... Això de néixer si que és una aventura!...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS