Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

SEGON TROS...
La Gemma li explica unes històries fantàstiques de tots els llocs que han visitat ella i la iaia Trini i també les aventures que han viscut a bord del vaixell. Les explica tan bé que en Joan s’imagina que també hi ha anat.
Quan van arribar al port, tot estava preparat per salpar, es varen posar l’armilla salvavides (sempre s’ha de ser previngut ) i el vaixell va començar a solcar les aigües. Fora del port van desplegar les veles i es van embarcar (mai millor dit) en busca d’una nova aventura.
Ja portaven dos dies navegant amb una mar molt calmada i un cel molt blau quan en Joan, mirant per el seus binocles va veure una illa no gaire lluny.
- Una illa, una illa!
Va cridar en Joan molt content.
- Molt bé príncep!
Va fer la iaia Trini remenant-li els cabells.
- Que bé que tu estàs a l’aguait Joan.
Va dir la Gemma i immediatament va posar rumb en la direcció que en Joan assenyalava.
Molt aviat eren trepitjant la sorra de la platja, una sorra molt blanca i calenteta i encara que feia molt de sol no cremava gens els peus.
Quina illa més bonica. Era plena de palmeres, plantes i flors de molts colors. També hi havia uns ocells molt interessants. En Joan no els havia vist mai, tenien unes plomes de color verd i carbassa amb el bec molt gran de color vermell i caminaven per la sorra fent uns saltets molt divertits i amb les seves cues llargues semblava que escombraven la sorra.
Després de fer un cop d’ull a la platja van tornar al vaixell a buscar algunes coses per fer l’estada més còmoda, les ulleres i les aletes per bussejar, una pilota, un sabre per tallar la vegetació i fer-se pas, les “xuxes”, que n’havien fet una bona previsió i quatre coses més i es van preparar per passar-hi el dia i potser la nit també...


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada