Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

ENDEVINA QUI SOC...

No se pas que m’ha passat.
Aquest matí he fet una reflexió, he mirat dins meu i no m’ha agradat el que he vist.
Jo, que sempre m’he sentit ple, he notat una sensació de buidor tan gran, que un calfred m’ha fet esborronar.
Quelcom ha canviat dins meu, ja no m’obro per donar-ho tot perquè poca cosa tinc per donar.
La gent del meu voltant ja no m’omple con abans i jo em sento desgraciat.
La meva llum interior s’ha apagat, dins meu sols resta la foscor.
Soc en un racó oblidat de tothom.
No em sento amb forces per continuar i menys quan penso com era jo, que en altres temps, feia goig veurem.
Sempre tenia algú que em venia a visitar i jo els oferia el millor de mi mateix. Llavors sí que sentia que el meu interior era ben ple i jo ho donava tot sense demanar res a canvi.
Què feliç m’he sentit al recordar-ho.
Però ara tot és tan diferent...Fa tant de temps que no tinc visites...
Calla! Què sento? Què és aquesta remor? Ja ho veig... Gent que s’acosta.
No vull que passin de llarg. S’han parat davant meu. Què fan mirant-me així?
Noto com s’il•lumina la meva llum interior i torno a sentir-me ple.
No havia de perdre l’esperança perquè...

Un gran congelador com jo, sempre fa bon servei.

M. N. Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada