Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

QUART TROS
...Un cop ho van tenir tot organitzat, van endinsar-se en el que semblava un caminet i després d’una bona estona caminant, van arribar a una clariana on hi havia un llac petit, al qual arribava l’aigua d’una cascada que baixava per una paret de roques molt alta, envoltada d’una vegetació plena de flors de colors molt vius i un Arc de Sant Martí preciós, semblava que li feia de diadema, l’Arc de Sant Martí tenia els colors més macos que mai havien vist. Mirant embadalits aquell lloc no es van adonar que els estaven vigilant.
- Què us sembla si ens banyem? Estem molt acalorats després de la caminada.
- Si, si, quina bona idea!
La Gemma i en Joan es van començar a treure la roba. Eren molt previsors i a sota ja portaven els banyadors, per si de cas
Es van ficar a dins de l’aigua, que era molt transparent, es veia el fons com si fos un mirall, l’aigua era temperada i no tenien gens de fred.
El llac no era gens fons i en Joan no tenia por perquè nedava molt bé. Va aguantar la respiració va ficar el cap a dins de l’aigua i amb les seves ulleres de bussejar ben col•locades per poder mirar bé els fons va veure que les pedres eren de molts colors i va pensar que aquella illa tenia els colors més bonics que havia vist mai, es va sentir molt feliç.
La Iaia Trini i la Gemma també s’ho passaven molt bé nedant i jugant amb en Joan.
Quan van decidir que ja era hora de tornar a la platja per fer el dinar, es van adonar que no sabien per on era el camí. La vegetació els havia barrat el pas.
Van agafar els xiulets i els van fer sonar, uns ocells que estaven bevent aigua van enlairar el vol molt espantats, i és que els pobrets no havien sentit mai aquell soroll tant fort.
- Mireu cap allí! Les branques d’aquell matoll es belluguen...
Va dir la Gemma. Efectivament de darrere del matoll van aparèixer unes persones molt baixetes amb les cares pintades d’uns colors molt lluents, al cap hi portaven corones de flors i...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

TERCER TROS
...Un cop ho van tenir tot organitzat, van endinsar-se en el que semblava un caminet i després d’una bona estona caminant, van arribar a una clariana on hi havia un llac petit, al qual arribava l’aigua d’una cascada que baixava per una paret de roques molt alta, envoltada d’una vegetació plena de flors de colors molt vius i un Arc de Sant Martí preciós, semblava que li feia de diadema, l’Arc de Sant Martí tenia els colors més macos que mai havien vist. Mirant embadalits aquell lloc no es van adonar que els estaven vigilant.
- Què us sembla si ens banyem? Estem molt acalorats després de la caminada.
- Si, si, quina bona idea!
La Gemma i en Joan es van començar a treure la roba. Eren molt previsors i a sota ja portaven els banyadors, per si de cas.
Es van ficar a dins de l’aigua, que era molt transparent, es veia el fons com si fos un mirall, l’aigua era temperada i no tenien gens de fred.
El llac no era gens fons i en Joan no tenia por perquè nedava molt bé. Va aguantar la respiració va ficar el cap a dins de l’aigua i amb les seves ulleres de bussejar ben col•locades per poder mirar bé els fons va veure que les pedres eren de molts colors i va pensar que aquella illa tenia els colors més bonics que havia vist mai, es va sentir molt feliç.
La Iaia Trini i la Gemma també s’ho passaven molt bé nedant i jugant amb en Joan.
Quan van decidir que ja era hora de tornar a la platja per fer el dinar, es van adonar que no sabien per on era el camí. La vegetació els havia barrat el pas.
Van agafar els xiulets i els van fer sonar, uns ocells que estaven bevent aigua van enlairar el vol molt espantats, i és que els pobrets no havien sentit mai aquell soroll tant fort .
- Mireu cap allí! Les branques d’aquell matoll es belluguen...
Va dir la Gemma. Efectivament de darrere del matoll van aparèixer unes persones molt baixetes amb les cares pintades d’uns colors molt lluents, al cap hi portaven corones de flors i ...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

SEGON TROS...
La Gemma li explica unes històries fantàstiques de tots els llocs que han visitat ella i la iaia Trini i també les aventures que han viscut a bord del vaixell. Les explica tan bé que en Joan s’imagina que també hi ha anat.
Quan van arribar al port, tot estava preparat per salpar, es varen posar l’armilla salvavides (sempre s’ha de ser previngut ) i el vaixell va començar a solcar les aigües. Fora del port van desplegar les veles i es van embarcar (mai millor dit) en busca d’una nova aventura.
Ja portaven dos dies navegant amb una mar molt calmada i un cel molt blau quan en Joan, mirant per el seus binocles va veure una illa no gaire lluny.
- Una illa, una illa!
Va cridar en Joan molt content.
- Molt bé príncep!
Va fer la iaia Trini remenant-li els cabells.
- Que bé que tu estàs a l’aguait Joan.
Va dir la Gemma i immediatament va posar rumb en la direcció que en Joan assenyalava.
Molt aviat eren trepitjant la sorra de la platja, una sorra molt blanca i calenteta i encara que feia molt de sol no cremava gens els peus.
Quina illa més bonica. Era plena de palmeres, plantes i flors de molts colors. També hi havia uns ocells molt interessants. En Joan no els havia vist mai, tenien unes plomes de color verd i carbassa amb el bec molt gran de color vermell i caminaven per la sorra fent uns saltets molt divertits i amb les seves cues llargues semblava que escombraven la sorra.
Després de fer un cop d’ull a la platja van tornar al vaixell a buscar algunes coses per fer l’estada més còmoda, les ulleres i les aletes per bussejar, una pilota, un sabre per tallar la vegetació i fer-se pas, les “xuxes”, que n’havien fet una bona previsió i quatre coses més i es van preparar per passar-hi el dia i potser la nit també...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Els contes de la iaia Trini. L'ILLA DE LES TORTUGUES

PRIMER TROS
La iaia Trini és una iaia molt diferent del que es podria esperar d’una iaia, té molta energia i sempre està a punt per anar a córrer aventures amb el seu nét Joan, i és que la iaia Trini és molt especial.
Avui, s’ha aixecat molt il•lusionada per un somni que ha tingut aquesta nit.
Ha anat a despertar en Joan per explicar-li .
En Joan té quatre anys, s’estima molt la seva iaia i sap que quan el desperta, és que té una sorpresa per a ell.
- Joan, no saps quin somni més interessant he tingut aquesta nit i el podem fer realitat, què et sembla?
En Joan s’ha assegut al llit per escoltar el que li vol proposar la iaia. Avui comença les vacances de l’escola.
- He somniat que anàvem amb el vaixell de vela fins una illa on hi havien moltes tortugues.
- Vols que fem un viatge a veure si trobem l’illa?
En Joan va obrir uns ulls com a taronges i es va posar a saltar sobre el llit.
- Si iaia si, anem-hi, anem-hi!
Mentre que en Joan es vestia, la iaia Trini va agafar una bossa, va posar algunes coses imprescindibles per un viatge: roba i sabates de recanvi, gorres, binocles, uns xiulets, una cantimplora amb aigua fresqueta, algunes “xuxes” i la manteta d’en Joan, que tot i que té quatre anys i ja és gran, li agrada portar-la a tot arreu.
- Iaia, que ja estàs?
Va cridar en Joan tot emocionat, -perquè quan la seva iaia li diu d’anar a algun lloc sempre és per viure una aventura-.
- Si príncep, som-hi!
La iaia Trini, sempre anomena príncep en Joan, l’estima moltíssim i per a ella en Joan és el seu príncep.
Van pujar al cotxe i es van dirigir cap al port on els esperava el capità en el seu vaixell de vela.
El capità és una noia molt valenta i divertida, es diu Gemma i en Joan sempre s’ho passa d’allò més bé amb ella...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ENDEVINA QUI SOC...

No se pas que m’ha passat.
Aquest matí he fet una reflexió, he mirat dins meu i no m’ha agradat el que he vist.
Jo, que sempre m’he sentit ple, he notat una sensació de buidor tan gran, que un calfred m’ha fet esborronar.
Quelcom ha canviat dins meu, ja no m’obro per donar-ho tot perquè poca cosa tinc per donar.
La gent del meu voltant ja no m’omple con abans i jo em sento desgraciat.
La meva llum interior s’ha apagat, dins meu sols resta la foscor.
Soc en un racó oblidat de tothom.
No em sento amb forces per continuar i menys quan penso com era jo, que en altres temps, feia goig veurem.
Sempre tenia algú que em venia a visitar i jo els oferia el millor de mi mateix. Llavors sí que sentia que el meu interior era ben ple i jo ho donava tot sense demanar res a canvi.
Què feliç m’he sentit al recordar-ho.
Però ara tot és tan diferent...Fa tant de temps que no tinc visites...
Calla! Què sento? Què és aquesta remor? Ja ho veig... Gent que s’acosta.
No vull que passin de llarg. S’han parat davant meu. Què fan mirant-me així?
Noto com s’il•lumina la meva llum interior i torno a sentir-me ple.
No havia de perdre l’esperança perquè...

Un gran congelador com jo, sempre fa bon servei.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS