Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

ENSURT



Un soroll em desperta, semblen passes... El cor se m‘accelera.

La gosseta no borda, ho dec haver somiat.

No, calla... Sobre les pedres algú camina...

Aixeco la persiana neguitosa i la pluja em dona la resposta.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

COSAS ENCONTRADAS



Cuando llegó la noche estaba dormido y se perdió el crepúsculo. Cuando llegó el día hacía horas que estaba trabajando y se perdió el amanecer. Siempre se perdía algo, pero no le importaba; su corazón estaba repleto de cosas encontradas

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

D'AQUI A SET MESOS

El dia a la feina havia estat esgotador, sols pensava en tornar a casa per retrobar-me amb ella. Quan vaig arribar, estava asseguda al sofà. Portava posada la bata que li vaig regalar pel seu sant i unes sabatilles de la Minnie Mousse que li donaven aquell aspecte infantil que tant m’agradava. Els cabells li relliscaven per damunt les espatlles, les mans li descansaven sobre la falda; en veure-la així, em vaig sentir l’home més feliç del món.


Li vaig parlar a cau d’orella però no em sentia, dormia profundament.

Li vaig fer un petó al front amb suavitat i tot d’una es va despertar . Dolçament va obrir els ulls i em va mirar amb un somriure de satisfacció.

Vaig obrir la finestra perquè entres la claror i al mirar-la, semblava que hagués plorat.

Li vaig oferir les mans perquè s’alcés. Es va aixecar a poc a poc i va mantenir-se en peu durant uns instants i abans de que la pogués abraçar i preguntar-li que li passava, sobtadament va caure a terra com un sac, no vaig poder subjectar-la.

La vaig agafar a coll i amb suavitat, la vaig col•locar sobre el llit; ja havia tornat en sí i em mirava espantada, li vaig fer un somriure i un petó perquè es calmés i vaig anar a trucar immediatament a l’ambulància, que, en 15 minuts, ja era a casa.

Vam anar a l’hospital agafats de la ma durant tot el trajecte.

Ara es recupera. Els metges han dit que sols necessita una mica de repòs, els trigèmins esgoten molt.

M’he agafat unes petites vacances perquè no penso moure’m del seu costat fins que no estigui més recuperada.

En un parell de dies li donaran l’alta i tornarem a casa. Estem fent plans per d’aquí a 7 mesos quan arribi la primavera i amb ella...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ESTEL

La Via Làctia mostrava la seva cua blanquinosa i les estrelles brillaven com petits diamants en un negríssim firmament sense lluna...
La brisa d’aquella nit d’estiu, per fi, deixava respirar, el dia havia estat sufocant.
Una música es sentia de lluny i vaig deixar-me caure com un plom sobre la hamaca del jardí, amb una copa de cava a un costat i la meva gossa a l’altre.
- Nina, Que veus quin cel? La gossa em mirava (a ella no li agrada gaire la nit) i vaig seguir dient:
- Trobo a faltar la lluna plena. Aquesta lluna nova mai m’ha agradat encara que les estrelles brillen molt més i les podem apreciar millor. Tu que en penses?.
Un bellugar de cua i una llengotada varen ser la seva resposta.
- “Qui em senti creurà que sóc boja; portar una conversa amb un gos...”. Tant me fa! Oi Nina? Si no fos per tu... I acaronant-la, mirant aquell magnífic espectacle de llums, pintades en un llenç negre, negríssim, em vaig abandonar als meus pensaments...
Em va cridar l’atenció una llum molt més brillant que la de les altres estrelles, aquella llum és bellugava, era intermitent i s’apropava ràpidament cap a nosaltres. La Nina també se’n va adonar, va començar a bordar i saltar, em bordava a mi i saltava al meu voltant, sols fa això quan em vol avisar de que algú conegut arriba a casa.
- Calla Nina que despertaràs els veïns!
Però no callava, estava molt nerviosa i me n’estava fent posar a mi també.
Una llum encegadora va omplir tot el cel de claror, no podia mantenir els ulls oberts, de sobte s’havia fet de dia. La Nina va deixat de bordar.
Quan passats uns minuts vaig poder obrir els ulls i acostumar-los a la llum, quina va ser la meva sorpresa en veure que, al mig del jardí, hi havia una estrella.
La Nina darrere meu i jo al davant ens vam acostar a poc a poc i a un metre de distància la estrella va fer un moviment i es va obrir.
Al seu interior vam veure un bressol i a dins, una nena preciosa, de cabells negres com la negra nit i ulls tan macos i brillants, com la llum dels estels. Va estirar els braços i la vaig agafar a coll, em va fer una abraçada tan dolça, que la vaig sentir meva. La estrella es va tancar, va enlairar-se i va desaparèixer deixant pas de nou a la nit, aquella nit de cel tan negre esquitxat d’estels.
Em vaig estirar a la hamaca amb la petita sobre meu, sota l’atenta mirada de la Nina.
La pluja em va despertar, vaig abraçar el meu cos, sols estava jo i vaig córrer cap a casa amb una sensació de tristesa i felicitat, i me’n vaig anar al llit, no sense abans fer una cosa que, per por, havia retardat massa dies. Ja era la quarta vegada i...
- Ja ho miraré demà.
Una trucada a primera hora del matí em va despertar. Era el meu marit, el seu vol aterrava a les 10h. i l’havia d’anar a recollir. Em va dir que la sol•licitud li havia estat aprovada. Ja no tindria que continuar viatjant.
- M’he de vestir... Nina aparta, deixa’m veure que ha sortit.
Els nervis, en veure el resultat, em feien tremolar com una fulla. No m’atrevia a conduir i vaig demanar un taxi.
El meu marit ja m’estava esperant quan vaig arribar i en veure la meva cara, va obrir molt més els ulls interrogant-me. Jo vaig fer que si amb el cap, ens vam abraçar ben fort i tots dos vàrem plorar de felicitat.
Quan vaig poder parlar, li vaig explicar el que m’havia passat a la nit, i vaig afegir: Serà nena i l’anomenarem Estel.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LA SENYERA

Majestuosament,
vola al compàs del vent.
Mon cor s'eixampla


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LA MIRADA

Quan el ritme de la vida s’alenteix i és viu més dels records que del present, ens refugiem en el passat i recorrem plegats, per la memòria, llocs enyorats... I ens mirem i amb un somriure descobreixo, encara, aquella llum del teu mirar, la llum amb la que tu em miraves i mai m’has deixat de mirar.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LA MASIA

Mans tremoloses de dits torts, obren la gran portalada que grinyola deixant escapar una olor penetrant, inconfusible.
Mobles coberts de pols, cortines descolorides, llibres amuntegats, joguines enteranyinades...
Corredisses, rialles i una il·lusió.
- Aquesta era la meva habitació, des d'ara serà la teva.

  Segon premi al concurs de microcontes que és va cel·lebrar a Pallejà el dia 13 de juliol del 2012

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL DESTINO

El destino es ese a quien le echamos la culpa por llevarnos de la mano cuando no podemos conseguir nuestros sueños, sin darnos cuenta de que al verdadero destino, somos nosotros, quienes lo llevamos de la mano.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL GUIÓ

Els 20 minuts de recorregut que el separaven del lloc on es dirigia se li estaven fent eterns. El cap li bullia, els records l’envaïen i la tristor s’apoderava d’ell.
Va recapacitar i mentalment es va escriure un guió:
- Quan arribi saludaré als presents amb un somriure discret. Quan la vegi li presentaré els meus respectes i al marxar m’acomiadaré amb un: “A reveure”.
En arribar, l’enteniment el va abandonar, va córrer cap on era ella i agenollat al seu costat, entre plors i paraules atropellades se li va entendre dir: Amor meu perquè te n’has tingut d’anar?.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL PARAIGUA



La Maria va baixar de casa, al carrer l’esperava la Laia. La pluja feia hores que s’havia presentat amb una força inusual, les dues es van aixoplugar sota el paraigua i amb corredisses es van dirigir a la cafeteria del davant .
La Laia estava nerviosa i la Maria se la mirava estranyada, últimament es veien poc i quan ho feien la Laia semblava immersa en els seus pensaments, la Maria tan prudent com era no havia gosat preguntar-li res, si volia ja li diria què li passava i la deixava fer.
Van seure al racó de sempre, van demanar els dos tallats i un croissant per compartir, com tenien per costum. La Laia va agafar la ma de la Maria i li va dir:
- Maria, hem de parlar.
I sense fer cap pausa va continuar.
- Veuràs, fa dies que estic molt amoïnada per un assumpte. M’han ofert una feina a Roma a l’hospital del Santo Spirito com a cap de cirurgia, molt ben pagada, un apartament de propietat...
La Maria estava cada cop més compungida, no gosava dir paraula, no s’ho podia creure, la Laia marxava, s’estava acomiadant d’ella.
- És la oportunitat que sempre he esperat, un somni fet realitat, Roma és preciosa, m’agrada tant...
La Laia que s’engrescava més i més, va callar de cop al veure la cara de la Maria a qui els ulls l’hi havien començat a rajar amb la mateixa intensitat de la pluja que queia fora.
- Però Maria, què tens? Que no te’n alegres?
- És que... – Va dir la Maria amb un fil de veu, però la Laia no la va deixar continuar.
- Ja veig què et passa. Espera, acabo en un segon, et prego que no ploris més i m’escoltis atentament. - Va dir la Laia agafant-li la cara entre les mans -. L’hospital em deixa escollir el meu equip i he pensat que si vols podries ser tu la meva infermera en cap. Que accepti la feina, depèn de la teva resposta, no podria fer-ho si no vinguessis amb mi.
La Maria no podia dir res, la gola se li havia tancat i no li sortien les paraules, no parava de plorar. Es va alçar de la cadira, va fer alçar la Laia i dient que si amb el cap li va fer un petó als llavis.
- Per fi! Avui convido jo! - Va dir la mestressa de la cafeteria. Feia 3 anys que veia la Maria i la Laia prendre tallats, compartir croissants i mirades, sense que cap de les dues donés un pas endavant.
Li van fer un gran somriure i van marxar agafades de la ma. Les llàgrimes d’alegria es barrejaven amb la pluja i, al mig del carrer, entre rialles, es van adonar que no duien el paraigua.
A qui l’importa perdre el paraigua si has trobat l’amor?


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

MADUIXA





Maduixa deixa’m tastar

la teva àcida dolçor.

Et posaré entre els meus llavis

i xuclaré el teu gust.

Tancaré els ulls al fer-ho

per sentir la teva olor,

pensaré en la teva forma

i també en el teu color.

La forma és com un cor

i rogenc com ja sabem.

Fantasies tinc amb tu

“no pensessis malament”,

vull banyar-te amb xocolata

i oferir-te al meu amor

perquè quan ell et mossegui,

senti el que sento jo.





  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ROCABRUNA

És una petita població de 63 habitants situada a la provincia de Girona a prop de Camprodon i a 3.3km de Beget.
La seva església d'estil romànic data del segle XII 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

UN ARTICLE


EL SÒL PÈLVIC és una zona del cos de màxima importància, és l'encarregada de donar sosten a les visceres abdominals i pèlviques (vegiga, úter...) i permeten el bon funcionament d’aquests òrgans .

Quan unes visceres entren en disfunció, les altres es veuen influenciades ja que es troben en el mateix espai i treballen a partir de músculs comuns, per això freqüentment s‘ajunten diversos problemes: Urologia, prepart, pospart, urologia masculina, sexologia i coloproptologia.

Un exemple en quant a UROLOGIA tant per a homes com per a dones.

Els signes més freqüents “que no per això s’han d’admetre com a normals” son:

- Pèrdues lleus d’orina amb els esforços: saltar, córrer, esternudar, riure, tossir...

- Infeccions d’orina de repetició.

- Sensació de pes al baix ventre.

- Desens de la “vegiga” i en el cas de les dones, també “d’úter”.

Hi ha solució! I la solució és:
Fer gimnàstica per reforçar el sòl pèlvic.

http://www.elsuelopelvico.com/ Trobareu la resposta al vostre problema!

No us deixeu seduir per l’anunci de la Concha Velasco. Parlo en nom de les dones: Ja hem portat prou anys compreses i tampons per causa de la regla, no ens resignem a portar-ne també per les pèrdues d’orina.

Fem gimnàstica, “no qualsevol gimnàstica” una d’específica per reforçar el sòl pèlvic!
I recordem, també els passa als homes.

                                                                                                                                             M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

GINESTA

Ginesta groga, olorosa
que anuncies la calor
i omples el meu cor de joia
amb la teva bona olor.

Quan et miro et veig formosa
i quan t’oloro em fas tornar
aquells records de la infància
quan anava a passejar
per la muntanya amb els pares
i un pom me’n feien portar.

L’agafava fort, amb les meves dues mans .
A la iaia li portava perquè el pogués olorar
i quan el seu nas s’omplia amb tot el teu perfum
la seva cara semblava que se li omplia de llum.

L’emoció que l’embargava sempre la feia plorar,
era de felicitat i això ens ha d’alegrar.

Ara quan bé el bon temps
i penso que amb ell véns tu,
vaig corrent a la muntanya.
Ja no n’agafo cap pom,
ja no tic a qui portar-li,
però visc del seu record.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ABRAZOS

Comedido debo ser

expresando sentimientos,

porque no todos comprenden

lo que siento en mis adentros.

Si los abrazos son fuertes…

Malas interpretaciones.

Si son flojos, se miran con malos ojos.

No sé cómo deben ser,

si un abrazo es solo eso.

De amor o de respeto,

de cariño o de deseo.

Un abrazo debe ser

cómo lo siente su dueño.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

CARTA A LA MEVA AMIGA MARIA

Benvolguda Maria, Quines coses passen a la vida, la que t’he d’explicar, mai hagués pensat que em passaria a mi, a la meva edat. Tot un embolic!

Com bé saps, els meus fills, (i dic meus fills referint-me també a la meva jove) fa temps que van instal•lar-se a França, i com bé saps, em fan visites sovint i jo a ells, però des de fa cosa d’un any, com també saps perquè t’ho explico tot, “per això ets la meva millor amiga”, les visites per part seva es van distanciant cada cop més i son més curtes.

- Mama, la feina- diuen.

Ja saps que jo no acabava de creure-ho perquè veia, que alguna cosa, no era al seu a lloc.

En fi Maria, que es separen...

El Llorenç vol tornar a Calella, a casa, a viure amb mi. La Pepa es queda a França amb no se quina amiga què diu que té i que li ha buscat feina a un geriàtric.

Però aquest no és el cas, el cas és, què, com bé saps, jo tinc en Robert i esperava la propera visita dels meus fills per presentar-los-hi i abocar de passada, que viuríem junts, a Calella, a casa.

Jo que ja m’havia plantejat la vida amb en Robert, i ara... Quin mal de cap tant gros!

Res Maria, com pots veure, a totes les edats l’amor pot ser un mal de cap.

Parla amb el Paco i digues-ho aviat a la Mariona, que no et passi com a mi.

Ens veiem demà a la sortida de missa.

Una abraçada d’ós de la teva amoïnada amiga

Montserrat

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

PLUJA

Pluja de dolços records
porta’m al lloc de on vens tu.
Allí dalt, al Cel, mirant avall,
podré contemplar els llocs
pels que he passejat
i reviuré mitjançant els records,
de nou l’amor perdut.


M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

SI, LA PRIMAVERA...

La primavera ens alegra i ens treu de la nostra melangia. Quan contemplem els arbres florint, les plantes brotant i els camps omplint-se de verdor, se'ns omple el cor de joia, però...

Això no ens ha de fer oblidar que potser TV3 es deixarà d’emetre a l’estranger.

A Catalunya no és que es vegi a tot arreu, però si a la major part de l’estat.

Estic cada cop més convençuda que amb l’excusa de les “retallades” tot canviarà, i tinc por.

No sé que pensa el govern de Catalunya, o qui sigui que hagi de pensar... La nostra llengua està amenaçada! És que no hi ha ningú què pugui fer alguna cosa per evitar-ho? Estem tornant enrere, aixequem les espatlles i diem: Que li farem...

Aquesta no és la solució, perquè a aquest pas tornarem a fer traguets d’oli de ricí quan parlem la NOSTRA LLENGUA.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LA BOIRA

La boira avança, engoleix la ciutat.

Els edificis desapareixen davant dels nostres ulls, els parcs han emmudit.

Els cotxes deixen sentir els rugir dels motors, mentre les seves llums intenten fer-se pas sense aconseguir anar més enllà d’un metre.

La vida pren un ritme tan lent, que esdevé inversemblant .

La boira envaeix els meus pulmons i em provoca una desagradable sensació d’ofec .

Les noticies informen que sols serà qüestió d’unes d’hores, que llargues se m’estan fent. La nit avui arriba abans.

A casa m’estan esperant, m’afanyo com puc, amb cura, perquè no veig un borrall. Amb prou feines trobo l’edifici on visc, entro al portal, encenc la llum i pujo a l’ascensor, obro la porta del pis, em venen a rebre amb un somriure que em fa tranquil•litzar i tornar a la realitat, agafo aire i me’n adono per fi, que puc respirar.



M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TE AÑORO

La tarde cae y te añoro,
como te añoro al despuntar el día,
al igual que lo hago bien entrada la noche.

Es mi destino añorarte
porque amandote como te amo,
no podría ser de otro modo
aunque te tenga a mi lado.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TEMPS PER A TU

Procura treure temps per a tu, encara què, estiguis desbordada.
El temps que et dediquis a tu mateixa recompensarà a tota la familia.
Delega, demana ajuda. No t'has de sentir culpable si vols disposar d'uns
minuts per a estar sola, per fer alló que t'agradaria; per pensar, meditar, llegir,
caminar, un bany... qualsevol cosa que sigui sols per a tu i què hagis de
fer "SOLA", perquè, saps una cosa? Tots ho necessitem i podem fer-ho.
Sols cal creure-ho, ser valenta i fer-ho sense cap por.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

CATALÀ

He rebut això, i, tal com ho he rebut, ho copio: "Parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...... I tu? L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla. L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas. També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una televisió pública en català i... ni cas. Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i d'una nació. PASSA-HO"

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

ÚLTIM TROS
...Va dir en Joan. Tots van estar d’acord amb aquest comentari i van riure. Quan totes les tortuguetes van estar al mar ja s’havia fet de dia i la iaia Trini, en Joan i la Gemma es van acomiadar de les persones baixetes. Van pujar al vaixell i es van dirigir cap a casa, no sense abans dir els tres a l’hora fent adéu amb les mans:
- A reveure, l’any que bé tornarem!
- No us oblideu de portar-nos “xuxes” si us plau!
Els van dir els seus nous amics.
- Hi tant, no ens n’oblidarem pas! Ja hi podeu contar.
Va dir-los en Joan.
Un cop van perdre de vista l’illa, en Joan es va ficar dins del llit del seu camarot, estava molt cansat i es va adormir de seguida amb un somriure d’orella a orella.
La iaia Trini i la Gemma van tirar l’àncora i amb el moviment suau de les ones també es van adormir. Tots tres estaven molt satisfets. I dormint, van tenir uns somnis meravellosos després de la seva gran aventura.
                                                                                                                                                        
                                                                                                                                                     FI
M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

CINQUÈ TROS
...plomes semblants a les dels ocells que havien vist a la platja i uns collarets fets de les pedres del fons del llac.
- Què feu a la nostra illa?
Els van dir els desconeguts.
La iaia Trini es va presentar. És el primer que s’ha de fer quan coneixes algú i també a en Joan i la Gemma i els va explicar que anaven buscant una illa on poder veure tortugues.
Les persones baixetes eres els habitants de l’illa, quasi mai rebien visites i estaven molt contents de veure’ls.
- Aquí hi tenim quasi de tot i de tortugues no ens en manquen, és més, aquesta nit han de sortir dels seus ous les cries de tortuga. Si us voleu quedar amb nosaltres us les ensenyarem.
Els van dir amb molta amabilitat els nous coneguts.
En Joan, la iaia Trini i la Gemma estaven entusiasmats. No s’ho podien creure. Quina il•lusió veure com naixien les tortugues.
Van acceptar la invitació i tots plegats van fer un bon sopar i de postres van compartir les “xuxes” que encara els quedaven i aquelles persones baixetes que mai no n’havien menjat les van trobar d’allò més bones. És clar, és que les “xuxes” son molt bones.
A mitjanit es van dirigir tots cap a la platja i van veure com la sorra començava a bellugar. La iaia Trini, en Joan i la Gemma estaven molt nerviosos esperant el que s’imaginaven. De sobte per entremig de la sorra van anar apareixent uns capets petis, molt petits, amb els ullets tancats i unes closques també molt petites. Eren les tortugues que naixien. Tots estaven meravellats. Les tortuguetes es veien perfectament perquè era nit de lluna plena i la platja estava molt ben il•luminada, els estels brillaven intensament, semblava que ho feien expressament perquè les tortuguetes trobessin el camí cap a la mar.
Algunes tortuguetes es despistaven i en Joan i tots els que eren a la platja, les ajudaven a arribar a l’aigua agafant-les molt suaument per no fer-los mal.
- Quina nit més màgica... Això de néixer si que és una aventura!...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

QUART TROS
...Un cop ho van tenir tot organitzat, van endinsar-se en el que semblava un caminet i després d’una bona estona caminant, van arribar a una clariana on hi havia un llac petit, al qual arribava l’aigua d’una cascada que baixava per una paret de roques molt alta, envoltada d’una vegetació plena de flors de colors molt vius i un Arc de Sant Martí preciós, semblava que li feia de diadema, l’Arc de Sant Martí tenia els colors més macos que mai havien vist. Mirant embadalits aquell lloc no es van adonar que els estaven vigilant.
- Què us sembla si ens banyem? Estem molt acalorats després de la caminada.
- Si, si, quina bona idea!
La Gemma i en Joan es van començar a treure la roba. Eren molt previsors i a sota ja portaven els banyadors, per si de cas
Es van ficar a dins de l’aigua, que era molt transparent, es veia el fons com si fos un mirall, l’aigua era temperada i no tenien gens de fred.
El llac no era gens fons i en Joan no tenia por perquè nedava molt bé. Va aguantar la respiració va ficar el cap a dins de l’aigua i amb les seves ulleres de bussejar ben col•locades per poder mirar bé els fons va veure que les pedres eren de molts colors i va pensar que aquella illa tenia els colors més bonics que havia vist mai, es va sentir molt feliç.
La Iaia Trini i la Gemma també s’ho passaven molt bé nedant i jugant amb en Joan.
Quan van decidir que ja era hora de tornar a la platja per fer el dinar, es van adonar que no sabien per on era el camí. La vegetació els havia barrat el pas.
Van agafar els xiulets i els van fer sonar, uns ocells que estaven bevent aigua van enlairar el vol molt espantats, i és que els pobrets no havien sentit mai aquell soroll tant fort.
- Mireu cap allí! Les branques d’aquell matoll es belluguen...
Va dir la Gemma. Efectivament de darrere del matoll van aparèixer unes persones molt baixetes amb les cares pintades d’uns colors molt lluents, al cap hi portaven corones de flors i...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

TERCER TROS
...Un cop ho van tenir tot organitzat, van endinsar-se en el que semblava un caminet i després d’una bona estona caminant, van arribar a una clariana on hi havia un llac petit, al qual arribava l’aigua d’una cascada que baixava per una paret de roques molt alta, envoltada d’una vegetació plena de flors de colors molt vius i un Arc de Sant Martí preciós, semblava que li feia de diadema, l’Arc de Sant Martí tenia els colors més macos que mai havien vist. Mirant embadalits aquell lloc no es van adonar que els estaven vigilant.
- Què us sembla si ens banyem? Estem molt acalorats després de la caminada.
- Si, si, quina bona idea!
La Gemma i en Joan es van començar a treure la roba. Eren molt previsors i a sota ja portaven els banyadors, per si de cas.
Es van ficar a dins de l’aigua, que era molt transparent, es veia el fons com si fos un mirall, l’aigua era temperada i no tenien gens de fred.
El llac no era gens fons i en Joan no tenia por perquè nedava molt bé. Va aguantar la respiració va ficar el cap a dins de l’aigua i amb les seves ulleres de bussejar ben col•locades per poder mirar bé els fons va veure que les pedres eren de molts colors i va pensar que aquella illa tenia els colors més bonics que havia vist mai, es va sentir molt feliç.
La Iaia Trini i la Gemma també s’ho passaven molt bé nedant i jugant amb en Joan.
Quan van decidir que ja era hora de tornar a la platja per fer el dinar, es van adonar que no sabien per on era el camí. La vegetació els havia barrat el pas.
Van agafar els xiulets i els van fer sonar, uns ocells que estaven bevent aigua van enlairar el vol molt espantats, i és que els pobrets no havien sentit mai aquell soroll tant fort .
- Mireu cap allí! Les branques d’aquell matoll es belluguen...
Va dir la Gemma. Efectivament de darrere del matoll van aparèixer unes persones molt baixetes amb les cares pintades d’uns colors molt lluents, al cap hi portaven corones de flors i ...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'ILLA DE LES TORTUGUES

SEGON TROS...
La Gemma li explica unes històries fantàstiques de tots els llocs que han visitat ella i la iaia Trini i també les aventures que han viscut a bord del vaixell. Les explica tan bé que en Joan s’imagina que també hi ha anat.
Quan van arribar al port, tot estava preparat per salpar, es varen posar l’armilla salvavides (sempre s’ha de ser previngut ) i el vaixell va començar a solcar les aigües. Fora del port van desplegar les veles i es van embarcar (mai millor dit) en busca d’una nova aventura.
Ja portaven dos dies navegant amb una mar molt calmada i un cel molt blau quan en Joan, mirant per el seus binocles va veure una illa no gaire lluny.
- Una illa, una illa!
Va cridar en Joan molt content.
- Molt bé príncep!
Va fer la iaia Trini remenant-li els cabells.
- Que bé que tu estàs a l’aguait Joan.
Va dir la Gemma i immediatament va posar rumb en la direcció que en Joan assenyalava.
Molt aviat eren trepitjant la sorra de la platja, una sorra molt blanca i calenteta i encara que feia molt de sol no cremava gens els peus.
Quina illa més bonica. Era plena de palmeres, plantes i flors de molts colors. També hi havia uns ocells molt interessants. En Joan no els havia vist mai, tenien unes plomes de color verd i carbassa amb el bec molt gran de color vermell i caminaven per la sorra fent uns saltets molt divertits i amb les seves cues llargues semblava que escombraven la sorra.
Després de fer un cop d’ull a la platja van tornar al vaixell a buscar algunes coses per fer l’estada més còmoda, les ulleres i les aletes per bussejar, una pilota, un sabre per tallar la vegetació i fer-se pas, les “xuxes”, que n’havien fet una bona previsió i quatre coses més i es van preparar per passar-hi el dia i potser la nit també...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Els contes de la iaia Trini. L'ILLA DE LES TORTUGUES

PRIMER TROS
La iaia Trini és una iaia molt diferent del que es podria esperar d’una iaia, té molta energia i sempre està a punt per anar a córrer aventures amb el seu nét Joan, i és que la iaia Trini és molt especial.
Avui, s’ha aixecat molt il•lusionada per un somni que ha tingut aquesta nit.
Ha anat a despertar en Joan per explicar-li .
En Joan té quatre anys, s’estima molt la seva iaia i sap que quan el desperta, és que té una sorpresa per a ell.
- Joan, no saps quin somni més interessant he tingut aquesta nit i el podem fer realitat, què et sembla?
En Joan s’ha assegut al llit per escoltar el que li vol proposar la iaia. Avui comença les vacances de l’escola.
- He somniat que anàvem amb el vaixell de vela fins una illa on hi havien moltes tortugues.
- Vols que fem un viatge a veure si trobem l’illa?
En Joan va obrir uns ulls com a taronges i es va posar a saltar sobre el llit.
- Si iaia si, anem-hi, anem-hi!
Mentre que en Joan es vestia, la iaia Trini va agafar una bossa, va posar algunes coses imprescindibles per un viatge: roba i sabates de recanvi, gorres, binocles, uns xiulets, una cantimplora amb aigua fresqueta, algunes “xuxes” i la manteta d’en Joan, que tot i que té quatre anys i ja és gran, li agrada portar-la a tot arreu.
- Iaia, que ja estàs?
Va cridar en Joan tot emocionat, -perquè quan la seva iaia li diu d’anar a algun lloc sempre és per viure una aventura-.
- Si príncep, som-hi!
La iaia Trini, sempre anomena príncep en Joan, l’estima moltíssim i per a ella en Joan és el seu príncep.
Van pujar al cotxe i es van dirigir cap al port on els esperava el capità en el seu vaixell de vela.
El capità és una noia molt valenta i divertida, es diu Gemma i en Joan sempre s’ho passa d’allò més bé amb ella...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ENDEVINA QUI SOC...

No se pas que m’ha passat.
Aquest matí he fet una reflexió, he mirat dins meu i no m’ha agradat el que he vist.
Jo, que sempre m’he sentit ple, he notat una sensació de buidor tan gran, que un calfred m’ha fet esborronar.
Quelcom ha canviat dins meu, ja no m’obro per donar-ho tot perquè poca cosa tinc per donar.
La gent del meu voltant ja no m’omple con abans i jo em sento desgraciat.
La meva llum interior s’ha apagat, dins meu sols resta la foscor.
Soc en un racó oblidat de tothom.
No em sento amb forces per continuar i menys quan penso com era jo, que en altres temps, feia goig veurem.
Sempre tenia algú que em venia a visitar i jo els oferia el millor de mi mateix. Llavors sí que sentia que el meu interior era ben ple i jo ho donava tot sense demanar res a canvi.
Què feliç m’he sentit al recordar-ho.
Però ara tot és tan diferent...Fa tant de temps que no tinc visites...
Calla! Què sento? Què és aquesta remor? Ja ho veig... Gent que s’acosta.
No vull que passin de llarg. S’han parat davant meu. Què fan mirant-me així?
Noto com s’il•lumina la meva llum interior i torno a sentir-me ple.
No havia de perdre l’esperança perquè...

Un gran congelador com jo, sempre fa bon servei.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS