Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

L'ADROC EL DRAC

L’Adroc és un drac de color blau que viu feliç a la seva cova d’una muntanya a prop del poble de Pallejà.
A les nits, l’Adroc surt del seu cau i vola cel amunt. Vola i vola, cada cop més alt, vol tocar els estels, però els estels estan molt lluny i quan despunta el dia desapareixen i l’Adroc se’n torna al seu cau cansat i decebut, però amb la il•lusió de tornar a provar-ho l’endemà quan es torni a fer fosc.
I així, nit rere nit, l’Adroc torna a enlairar-se i cada cop puja més alt, però mai aconsegueix arribar a tocar els estels.
Una nit, quan va sortir del seu cau, els estels brillaven més que de costum, però l’Adroc estava molt cansat, es sentia molt sol i va decidir no anar a cercar-los.
Es va quedar assegut davant de l’entrada de la cova mirant l’aigua del riu Llobregat que passa per sota del seu cau. De sobte va notar un vent molt fort i una oloreta molt agradable. Aquesta oloreta ja l’havia sentit abans però no la sabia reconèixer. Tot mirant l’aigua va veure-hi reflectida una ombra molt gran.
- Què deu ser això? Es va preguntar una mica emporuguit i a la vegada encuriosit. Va mirar cap amunt i va veure quelcom que el va deixar bocabadat i meravellat a l’hora. L’ombra l’igual que el vent la feia la Daina, una dragona de color lila preciosa.
La Daina li va explicar que vivia en una cova del poble veí de Corbera i que cada nit sortia a veure’l com s’enlairava cel amunt i l’anava seguint fins que el perdia de vista i s’esperava fins que el tornava a veure baixar, però aquella nit no l’havia vist enlairar-se es va preocupar molt, per això va decidir anar a fer-li una visita.
Llavors l’Adroc es va adonar que no estava sol, que aquella oloreta tan agradable la feia la Daina i va recordar que en alguna ocasió ja li havia semblat que algú l’observava.
L’Adroc que mai havia vist cap drac com ell, es sentia molt feliç i va convidar a la Daina a que volés al seu costat per anar a cercar els estels.
Ella va acceptar i cada dia quan es fa fosc i els estels omplen el cel de llumetes, l’Adroc i la Daina s’enlairen cel amunt batent les seves ales amb força per arribar més i més alt.
Els estels són molt lluny i a dia d’avui encara no han aconseguit arribar-hi, però no perden l’esperança de que junts algun dia... Ho podran aconseguir.
                                                                                                                                           M. N. Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada