Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

LA FELICITAT no es pot deixar perdre

Mirades de complicitat,
un somriure discret,
una passejada curta
un quedar per fer un cafè.
Reunions a l’escola
per parlar del nen.
Una paraula amb tendresa
i l’amor va anar creixent.
S’expliquen les seves coses,
- I què bé que ens entenem -
Pensen mentre condueixen
després de prendre el cafè.
Una altra paraula tendra
sense més complicacions,
és un amor molt sincer
deixem-nos d’explicacions.
Entendre’s així amb algú
és el que tots enyorem
i quan per fi es troba,
ignorar-ho no podem.
Agafem-nos fort a ell,
qui diu que està malament?
- Deixem de banda els perjudicis,
passem de tota la gent -.
És el que es diuen fluixet,
no gosen alçar la veu.
Aquest amor és tan gran...
ja no el poden amagar
i un dia arribarà
que la veu hauran d’alçar.
Mentre, amb molta discreció,
va la seva relació.
Aquest dia ja ha arribat.
Ho diuen a la família
amb una mica de por,
i troben una resposta
que surt des de el fons del cor.
- Mereixeu felicitat
deixeu-vos de tonteries,
us estimeu de debò?
No jugueu a loteries -.
Agafades de la ma
comencen a caminar,
ja és hora d’alçar la veu
dues dones i el seu nen.

M. N. Prats







  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada