Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

LA CANALLA

La meva vida, per sort, sempre ha estat envoltada de canalla
malgrat, que sóc filla única.
La canalla m’omple de joia.

Quan veig un nen o una nena el meu cor somriu,
sento la seva energia envoltant-me
i desperten en mi una tendresa,
que cap altre ésser de la terra és capaç de despertar.
La majoria de nosaltres, en veure un nadó oblidem els perjudicis. Tant ens fa de la raça que sigui, ens acostem a mirar i despleguem el més gran dels nostres somriures al veure la seva careta menuda.
La seva indefensió ens omple de tendresa
i fins i tot li fem ganyotes per molt seriosos que siguem.
A mi, la canalla em dóna vida, les seves rialles són el millor antidepressiu.
Què sento quan veig canalla? Que el cor se m’eixampla,
que la tristor em desapareix i sento que, per sort...
La vida continuarà, malgrat tot.
                                                                                                                           M. N. Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada