Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

EL CRIT DEL SILENCI

Què dir quan està tot dit?
Lago ItaliaDe què parlar quan les paraules se les endu el vent?
Com es pot parlar amb un sord si no et mira?
Com explicar-li a un cec el color del mar?.
Preguntes en espera d'una resposta
que no acaba d'arribar.
I fent uns esforç titànic que et va minvant l'energia,
emmudeixes dia a dia sense ganes de callar.
Diàlegs amb boca closa ningú no els pot escoltar.
De què serveixen les paraules si no pots conversar?
Com viure sense poder-te expressar?
Més preguntes i preguntes que ningú contestarà.
La por a obrir la boca pel que podria passar
et fa seguir mut, sense atrevir-te a parlar.
Va passant el temps i penses amb melangia...
Quantes coses que faria si no hagués de callar.
Mentres tant una mirada, un somriure
i el silenci que no para de cridar!
                                                          M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Una recepta de panellets

Els panellets son tradició a Catalunya per tots Sants.
Ara amb això del Halloween ens quedem antiquats.
Parlant amb el meu nét li explicava:
- Per tots Sants farem panellets. - Ell em va contestar:
- A mi m'agrada més fer Halloween perquè em disfressaré i aniré a picar portes a demanar caramels.
Mai s'ha disfressat ni ha anat a demanar caramels per les cases.
Aquest any tampoc està previst que ho fagi, però la influència externa fa que les costums canviin.
Per això hem d'animar-nos i fer  la nostra tradicional castanyada i els consegüents panellets dels que aquí us dono una de les receptes més bones que he menjat mai i que varem aconseguir fent probes els meus fills i jo.
INGREDIENTS:
1 kilo d'ametlla crua molguda  
800 gr. de sucre
1 ou sencer
100 gr. de puré de patata Maggi
200 cl. de llet
Una copeta de "Cointeau" o licor de taronja.
HO FAREM AIXÍ:
Prepararem el puré amb la llet. (Ha de quedar espés)
En un recipient gran pla o palangana, posarem l'ametlla, el sucre, l'ou (sense closca, he, he!), el puré i la copeta de Cointreau. Ho treballarem amb les mans (ben netes, o no...) fins que estiguin tots els ingredients
ben lligats.
Farem boletes o formes de la mida d'un mos o dos. Les posarem en una plata especial per forn.
Amb el forn previament escalfat a 200º, les enfornarem  i deixarem courem durant 10 minuts.
Aquesta massa queda consistent, el que fa que els pinyons ens costi enganxar-los, per aixó a la quantitat de massa que volguem arrebossar amb pinyons li afegirem una mica de llet per fer-la un xic més enganxosa.
Espero que us animeu feu volar la imaginació amb les formes i no deixem perdre la tradició.
Que vagi de gust.
                                                                                                                                              M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

INSOMNIO Y LLUVIA

Hola Amor, estoy aquí, despierta una noche más.
Me acosté convencida de que podría dormir pero…
Me despertó la lluvia cayendo sobre el tejado.
Siempre me ha parecido un ruido muy relajante
pero esta noche no me lo parece.
Esta noche me llamaba para que fuese a saludarla.
Me he levantado y al dirigirme al despacho,
para mi sorpresa, la persiana estaba levantada.
Siempre la cierro antes de acostarme
pero se me olvidó…
Miro por la ventana, la farola delata lo que estoy oyendo,
la lluvia cae fuertemente, acompasada,
simulando música en mis oídos.
Me quedo mirando la farola, pienso en ti,
un escalofrío recorre mi espalda,
y no es por el frio.
La lluvia me trae tantos recuerdos….
Buenas noches Amor mío, sigue durmiendo,
estaré velando tu sueño para que sueñes cosas
que te hagan tan feliz como lo soy yo...
Cuando pienso en ti.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

A MI QUERIDA JOSEFA

Cuando me dijeron que te habías muerto, algo se murió muy dentro de mí.
Recordé tus ojos, tu risa, tu aliento y un pedazo de mi Alma se fue tras de ti.
Debería consolarme saber que dejaste de sufrir, pero de poco me sirve si no te tengo aquí.
Un nudo oprime mi garganta, no me deja respirar.
Levanto los ojos al cielo, miro las estrellas, imagino que la más grande eres tú, mi corazón late con fuerza, porque en ella… Te veo sonreír.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS