Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

La iuca i els ocells

A casa tenim una Iuca que és plena d’ocells,
al principi quan encara era petita sols hi havia una parella.
Amb la claror del dia començaven a cantar
i amb el seu refilar alegraven el meu cor al mati en despertar.
Els seus cants son harmoniosos,
saltant d’una fulla a l’altra, són tant graciosos...
A poc a poc la Iuca ha anat creixent,
i han arribat més d’ocells,
ara son una trentena
i ja podeu imaginar el guirigall que fan
quan es posen a cantar.
Em desperten quan despunta el dia
i els seus cants... Com ho diria?
ja no els trobo tan bonics,
ni els seus salts son tan graciosos.
Jo faig per fer-los marxar,
però... pobrets on han d’anar?
Si quan plou la nostra Iuca és el seu aixopluc,
les nostres cireres el seu menjar preferit,
i l’aigua de l’estany els calma la set.
S’hi deuen trobar la mar de bé.
Que marxaríeu vosaltres?
ni ells tampoc marxaran.
Jo he de prendre paciència,
i netejar el que embruten,
despertar-me quan ells volen
i jo el que vull és que volin i que em deixin dormir,
perquè si continuen així,
se les carregarà la Iuca.
M.N.Prats


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada