Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

HOLA


Soc la Montserrat i escric contes per a nens i nenes fins a 7 anys mes o menys.
Els meus personatges son una iaia i el seu net com a principals protagonistes.
La iaia Trini, és una iaia molt diferent del que es podria esperar d’una iaia, té molta energia i sempre està a punt per anar a córrer aventures amb el seu net Joan, i és que la iaia Trini és una iaia molt especial.
En Joan te quatre anys i passa molt temps amb la seva iaia, sobre tot les vacances d’estiu. Sempre va amb la seva manteta a tot arreu, diu que li dona sort i per si un cas fa fred.
També hi ha altres personatges que surten sovint als contes, com la Gemma, la capitana del vaixell de vela de la iaia Trini que és com de la família. En Xavier fill de la iaia i tiet d’en Joan que sempre que pot s’escapa a fer-los una visita amb el seu Hummer que és un d’aquells 4x4 de les rodes tant grans i que en Joan “flipa” com diu ell, quan s’hi enfila.
La Noa filla de la Dolors, una amiga de la iaia Trini que s’avenen molt amb en Joan i a vegades surten a fer excursions plegats, i com no? Sempre hi ha una aventura per viure.
Als contes hi podeu trobar Fades, follets, animals i demés personatges de ficció. Les histories es desenvolupen en llocs on la natura hi és molt present, m’agradaria fer arribar als infants el meu amor i respecte per la natura.
Poc a poc hi aniré incorporant més personatges, suposo que els que em coneixen podrien relacionar-los amb persones properes a mi, però apart dels noms, poc més hi tenen a veure.
La meva afició em ve de quan els meus fills eren petits, m’ agradava explica’l s’hi contes inventats però mai els havia portat a paper fins fa poc, i em fa sentir molt feliç poder-los escriure
No se si els publicaré, potser algun dia, si no, passaran a formar part del llegat familiar, per fer volar la seva imaginació de la meva ma.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL PETÓ



Torronet de sucre,
gerreta de mel,
les coses més dolces
és el meu bebè.

La seva careta
demana callada,
que ompli de petons
ses galtes rosades.

Amb somriure franc
i tendra abraçada
em dona les gràcies
per aquesta besada.


M.N.Prats


2/3/2010

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

La iuca i els ocells

A casa tenim una Iuca que és plena d’ocells,
al principi quan encara era petita sols hi havia una parella.
Amb la claror del dia començaven a cantar
i amb el seu refilar alegraven el meu cor al mati en despertar.
Els seus cants son harmoniosos,
saltant d’una fulla a l’altra, són tant graciosos...
A poc a poc la Iuca ha anat creixent,
i han arribat més d’ocells,
ara son una trentena
i ja podeu imaginar el guirigall que fan
quan es posen a cantar.
Em desperten quan despunta el dia
i els seus cants... Com ho diria?
ja no els trobo tan bonics,
ni els seus salts son tan graciosos.
Jo faig per fer-los marxar,
però... pobrets on han d’anar?
Si quan plou la nostra Iuca és el seu aixopluc,
les nostres cireres el seu menjar preferit,
i l’aigua de l’estany els calma la set.
S’hi deuen trobar la mar de bé.
Que marxaríeu vosaltres?
ni ells tampoc marxaran.
Jo he de prendre paciència,
i netejar el que embruten,
despertar-me quan ells volen
i jo el que vull és que volin i que em deixin dormir,
perquè si continuen així,
se les carregarà la Iuca.
M.N.Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Cirerer

El cirerer de casa el van plantar els meus pares, i ara, és ple de flor.
El fotografio cada any, com qui fotografia els fills el dia del seu aniversari, per a mi l’aniversari del cirerer és quan floreix per primavera i el felicito per la florida i l’encoratjo perquè aguanti el fruit.
Passen els dies, i a poc a poc, li cau la flor i al seu costat li surten les fulles canviant el seu aspecte, el cirerer ja no és blanc, es verd.
Els dies passen, i a poc a poc es van unflant les cireres, i a poc a poc es van tornant de color vermell, els ocells saben molt bé quan ja son madures, i les mes dolses les guarden per a ells.
La família, els amics i algú més, gaudim de la collita omplint-nos la boca més que el cistell.
-Cantem m’entres les collim, així no en mengem – diem, fent la broma tot rient- .
Jo, tot posant-les al cistell, li recito un vers que vaig aprendre de la meva mare, quan cullo cireres encara la recordo més, les agafo amb tendresa i li dono les gràcies al cirerer i sobre tot als meus pares per haver-lo plantat.
Per això quan cada any la primavera fa brotar el cirerer, me’l miro amb un sentiment especial, per a mi, el cirerer, no és tant sols l’ arbre que fa cireres boníssimes, és també el record de l’amor pels meus pares.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

David Bisbal - Mi Princesa (letra).

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS