Montserrat Nadal i Prats. Amb la tecnologia de Blogger.
RSS

ELS COMPANYS

No estem tots els que som, però hi som tots els que estem.
Felicitats per els vostres treballs, seguiu així, endavant amb força, il·lusió i alegria.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'EDAT ES VALORA

Us explicaré una cosa que m’ha fet pensar molt.
Al meu fill li rodava pel cap posar un negoci i ens va demanar opinió a la família.
El seu pare li deia que no ho veia clar, jo també li deia que no ho veia clar, que ens feia por que poses un negoci, però ell s’engrescava cada cop més.
Un dia va anar a veure al seu Avi i li va explicar la idea.
L’avi, el va deixar parlar i el va escoltar molt atentament.
-Que et sembla Avi, oi que estaria bé posar un negoci com aquest?.
Li va preguntar.
L’avi, li va dir que ja es pensaria la resposta, que s’ho tenia que rumiar.
L’Avi va pensar, va so pesar el que el net li havia explicat i desprès de rumiar-ho molt, i aplicant la seva experiència, va parlar amb el seu fill i li va dir que no estava tranquil amb allò que volia fer el seu net, que el trucaria per dir-li.
Però no va caldre, el pare va parlar amb el fill, sense grans explicacions ni reflexions, tant sols li va dir : L’Avi ha pensat en el que li vas explicar de posar un negoci i no està tranquil, vol parlar amb tu.
-Doncs si l’Avi no ho veu clar, no el poso el negoci, l’Avi és molt llest, li faré cas.
Ha deixat córrer la idea, ja s’ho ha tret del cap.
A vegades els Avis es pensen que ningú no els escolta, que ja son massa grans per donar consells o per fer sentir la seva opinió, que equivocats estan.
L’experiència té un gran valor per qui se la vol escoltar, com en aquest cas el meu fill que ha fet feliç un cop més al seu Avi i de retruc als seus pares.
No deixeu d’expressar les vostres opinions, la vostra experiència no té preu i és un gran regal.
M.N.Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LES PRESSES

La mateixa tarda de la tragèdia de Castelldefels, un bon amic em feia aquest comentari:

Anem accelerats, ens prenem la vida amb tanta pressa que no la gaudim prou i se’ns acaba abans d’encetar-la.
Si vas amb el cotxe i trobes retencions, no pots fer res més que esperar, no et posis nerviós, arribaràs igual de tard i a més, de mal humor.
Donem-li la volta a la situació, pensem que els cotxes cada cop son més còmodes, relaxem-nos, posem música, aquell CD que sempre deixem a mitges, mirem el Cel, si és de nit, gaudim dels Estels, de la Lluna, si és de dia, gaudim del Sol, del Mar, de la Muntanya, o dels Edificis si estem a Ciutat.
Mirem-ho tot amb serenitat, no acabem la paciència abans d’encetar-la, descobrirem que les coses que mirem son diferents, perquè les mirem, però no les veiem per culpa de les presses i val la pena veure-ho tot.

Quina raó té el meu amic!

No tinguis pressa, i no creuis els semàfors en vermell, ni l’autopista, ni les vies del tren, tanta pressa per arribar et fa ser imprudent i pot frustrar tots els teus plans.

La teva vida és el més important, posa-hi seny.

Nou mesos per néixer i començar a viure... un segon per acabar de fer-ho.

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

COM RECICLAR-HO TOT


Aviat hi haurà acadèmies per aprendre a reciclar,i igual com les de aprendre a conduir,també et donaran un carnet .
Tothom estarà obligat a treure-se’l si vol tirar les escombraries.
Ara diu que posen multes si no recicles bé, una preocupació més, per si no en teníem prou amb això de la crisi, abans dèiem fent broma: -M’han abaixat el sou, i rèiem. –En lloc de cobrar al segon pis, cobro al primer, ha!, ha!, ha!!!. Semblava que feia gràcia.
Ara ja no en fa de gràcia, perquè és real, els sous els abaixen cada cop més, diuen que és...per mantenir l’empresa activa i no tenir que tancar-la, i t’hi avens per no perdre el lloc de treball.
El que passa és que això els del Súper no ho saben i volen cobrar el que poses al cistell, i tu, pagues com pots, mentre vas pensant on anirà el tetrabrick de la llet... al cartró o al plàstic?, que si em posen una multa, ja no entraré al Súper, em quedaré als contenidors...

M. N. Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ENAMORATS








Enamorat, enamorada,
dues paraules que ens fan venir
una sensació de tendresa.

Quan veiem dos enamorats que es miren,
en els seus ulls es reflecteix l’amor
i podem descobrir que res no els importa,
tant sols l’amor que senten l’un per l’altre.

El camí de la vida és a vegades planer,
d’altres camí avall i sovint de pujada.

Agafats de la mà,
ajudant-se l’un a l’altre,
arriben al més alt del cim, i allí,
quan els enamorats es miren,
en els seus ulls es reflecteix l’amor
i podem descobrir que res no els importa,
tant sols l’amor que senten l’un per l’altre.


M.N.Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

HOLA


Soc la Montserrat i escric contes per a nens i nenes fins a 7 anys mes o menys.
Els meus personatges son una iaia i el seu net com a principals protagonistes.
La iaia Trini, és una iaia molt diferent del que es podria esperar d’una iaia, té molta energia i sempre està a punt per anar a córrer aventures amb el seu net Joan, i és que la iaia Trini és una iaia molt especial.
En Joan te quatre anys i passa molt temps amb la seva iaia, sobre tot les vacances d’estiu. Sempre va amb la seva manteta a tot arreu, diu que li dona sort i per si un cas fa fred.
També hi ha altres personatges que surten sovint als contes, com la Gemma, la capitana del vaixell de vela de la iaia Trini que és com de la família. En Xavier fill de la iaia i tiet d’en Joan que sempre que pot s’escapa a fer-los una visita amb el seu Hummer que és un d’aquells 4x4 de les rodes tant grans i que en Joan “flipa” com diu ell, quan s’hi enfila.
La Noa filla de la Dolors, una amiga de la iaia Trini que s’avenen molt amb en Joan i a vegades surten a fer excursions plegats, i com no? Sempre hi ha una aventura per viure.
Als contes hi podeu trobar Fades, follets, animals i demés personatges de ficció. Les histories es desenvolupen en llocs on la natura hi és molt present, m’agradaria fer arribar als infants el meu amor i respecte per la natura.
Poc a poc hi aniré incorporant més personatges, suposo que els que em coneixen podrien relacionar-los amb persones properes a mi, però apart dels noms, poc més hi tenen a veure.
La meva afició em ve de quan els meus fills eren petits, m’ agradava explica’l s’hi contes inventats però mai els havia portat a paper fins fa poc, i em fa sentir molt feliç poder-los escriure
No se si els publicaré, potser algun dia, si no, passaran a formar part del llegat familiar, per fer volar la seva imaginació de la meva ma.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL PETÓ



Torronet de sucre,
gerreta de mel,
les coses més dolces
és el meu bebè.

La seva careta
demana callada,
que ompli de petons
ses galtes rosades.

Amb somriure franc
i tendra abraçada
em dona les gràcies
per aquesta besada.


M.N.Prats


2/3/2010

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

La iuca i els ocells

A casa tenim una Iuca que és plena d’ocells,
al principi quan encara era petita sols hi havia una parella.
Amb la claror del dia començaven a cantar
i amb el seu refilar alegraven el meu cor al mati en despertar.
Els seus cants son harmoniosos,
saltant d’una fulla a l’altra, són tant graciosos...
A poc a poc la Iuca ha anat creixent,
i han arribat més d’ocells,
ara son una trentena
i ja podeu imaginar el guirigall que fan
quan es posen a cantar.
Em desperten quan despunta el dia
i els seus cants... Com ho diria?
ja no els trobo tan bonics,
ni els seus salts son tan graciosos.
Jo faig per fer-los marxar,
però... pobrets on han d’anar?
Si quan plou la nostra Iuca és el seu aixopluc,
les nostres cireres el seu menjar preferit,
i l’aigua de l’estany els calma la set.
S’hi deuen trobar la mar de bé.
Que marxaríeu vosaltres?
ni ells tampoc marxaran.
Jo he de prendre paciència,
i netejar el que embruten,
despertar-me quan ells volen
i jo el que vull és que volin i que em deixin dormir,
perquè si continuen així,
se les carregarà la Iuca.
M.N.Prats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Cirerer

El cirerer de casa el van plantar els meus pares, i ara, és ple de flor.
El fotografio cada any, com qui fotografia els fills el dia del seu aniversari, per a mi l’aniversari del cirerer és quan floreix per primavera i el felicito per la florida i l’encoratjo perquè aguanti el fruit.
Passen els dies, i a poc a poc, li cau la flor i al seu costat li surten les fulles canviant el seu aspecte, el cirerer ja no és blanc, es verd.
Els dies passen, i a poc a poc es van unflant les cireres, i a poc a poc es van tornant de color vermell, els ocells saben molt bé quan ja son madures, i les mes dolses les guarden per a ells.
La família, els amics i algú més, gaudim de la collita omplint-nos la boca més que el cistell.
-Cantem m’entres les collim, així no en mengem – diem, fent la broma tot rient- .
Jo, tot posant-les al cistell, li recito un vers que vaig aprendre de la meva mare, quan cullo cireres encara la recordo més, les agafo amb tendresa i li dono les gràcies al cirerer i sobre tot als meus pares per haver-lo plantat.
Per això quan cada any la primavera fa brotar el cirerer, me’l miro amb un sentiment especial, per a mi, el cirerer, no és tant sols l’ arbre que fa cireres boníssimes, és també el record de l’amor pels meus pares.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

David Bisbal - Mi Princesa (letra).

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS